Dictadura

Muamar el Gadafi

L’1 de Setembre de 1969 és la data en que s’inicia la Revolució a Líbia que derroca el govern del rei Idris. Amb 27 anys, Gadafi assumeix el comandament de la Junta Militar i el Consell de Comandament de la Revolució, en poques paraules, es va col·locar a la cima política de Líbia. A més, aquesta Junta Militar va dictar les noves lleis fonamentals i va implantar una nova constitució. En tot moment, Gadafi va buscar el recolzament i la cooperació dels països veïns, d’aquesta manera, en la seva primera etapa al govern busca aliances amb Palestina per defensar la seva causa en vers Israel. Així mateix, es signa el Carta de Trípoli (1969), on Egipte i Sudán decideixen col·laborar àmpliament amb la revolució líbia.

Els primers anys de mandat, Gadafi practica una política creixent, i amb la ajuda de l’explotació del petroli, fa que en poc temps Líbia fos el país africà amb un PIB més alt. En la mateixa línia, les seves polítiques socials son particulars, ja que d’una banda va augmentar el paper de la dona dins la societat, contradient el que proclama el Corà, però d’altra banda va prohibir la ingesta d’alcohol a tot el país.

El 1975 va servir perquè Muamar el Gadafi publiqués, en tres volums, el seu Llibre verd, on explicava amb tota mena de detalls i des del seu punt de vista què era un Estat.

Discurs de Muamar el Gadafi a la seu de l'ONU

L'any 1977, Gadafi fa un gest popular i "retorna" el poder a les masses, mitjançant la Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista (Estat de masses), on els poders legislatius i executius tornaven a mans dels Congressos i Comitès legislatius. No obstant aquest gest, Gadafi seguia retenint el poder en la seva figura.

Els anys 80 van ser molt revulsius a Líbia. La confrontació constant contra els Estats Units va provocar moltes accions violentes per ambdós costats. D’una banda, els E.E.U.U. van atacar la costa libanesa en més d’una ocasió, a més, va dur a terme una política exterior totalment perjudicial pel govern gadafista, ja que va obligar als civils estadounidencs a abandonar la zona africana. Líbia per la seva banda va ser particep en alguns atemptats violents que van afectar al sud d’Europa. Des d’aleshores, el govern libi ha procurat dur a terme una política panafricanista, basada en aconseguir bones relacions internacionals i en portar la marca Àfrica arreu.

Reunió a l'ONU on Líbia era el país convidat

El 2011 va ser un any mogut a la zona nord de l’Àfrica, les revoltes anomenades “Primavera àrab” van derrocar molts governs autoritaris i van portar una onada democràtica a aquests racons tant descuidats per part de l’Europa Occidental. Les revoltes a Líbia es van iniciar a la capital, Trípoli, on el poble va demanar la retirada del poder de Muamar el Gadafi i la intervenció d’un nou govern que garantís l’augment dels drets humans i del benestar del poble libi. Per la seva banda, Gadafi es va negar a prendre aquesta decisió, al·legant que si calgués moriria com a president i es transformaria en màrtir pel seu poble.

D’aquesta manera, entre el sector rebel i les tropes de l’OTAN(Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) van aconseguir acorralar el líder libi. Gadafi va ser “Germà líder i guia de la Revolució de Líbia” fins la seva mort, a mans de la força rebel, el 20 d’Octubre de 2011.