Caiguda i mort

El 20 d'Octubre de 2011, va morir Muamar el Gadafi en mans del poble insurrecte Libi. Aquesta mort va suposar la alliberació d'una dictadura de més de 40 anys. En nou mesos Líbia va veure com s'enfondrava la dictadura de Gadafi.

Manifestant reclamant la fi del govern gadafista

Al Febrer de 2011, desprès de la caiguda de règims totalitaris en països fronteres, a la segona ciutat més important de Líbia, Bengasi, van començar una sèrie de disturbis que més tard es van convertir en un moviment nacional que demanava la dimissió del líder Muamar el Gadafi. Aquestes insurreccions van ser violentament oprimides pel govern. Els manifestant que cada cop eren més, exigien que Gadafi abandones el poder i lluitaven per una sèrie de reformes sobre els drets humans i la llibertat d’expressió. El 22 d'aquest mes el ministre de justícia, Mustafá Abdeljalil, i el d'Interior, Abdel Fatah Yunes, es van unir a la rebel·lió i es convertiren en pilars d'aquesta. Desenes de personalitats polítiques i militars van seguir l'exemple. La zona que va des de la frontera egípcia a Ajdabiya, incloent Tobruk i Bengasi, va passar a mans insurrectes i el Consell de Seguretat de la ONU va aprovar sancions contra Gadafi.

Manifestació popular a Líbia

Al Març el conflicte encara es va internacionalitzar més, la Cort Penal Institucional va anunciar que investigaria a Gadafi, als seus fills i col·laboradors per presumptes crims contra la humanitat. França va reconèixer el Consell Nacional de Transició (CNT) com a representat legítim del poble Libi, mentre que Gadafi llençava una segona ofensiva contra el rebels. 

Per contra partida un mes després la OTAN torna a bombardejar instal·lacions de Gadafi i mata el seu fill petit i a tres dels seus néts.

Durant Juny i Juliol la Cort Penal Internacional (CPI) va emetre demandes d’arrest contra Gadafi, el seu fill Seif Al Islam i el cap del servei d'intel·ligència libi, Abdalá Al Senussi acusats de crims contra la humanitat. El Grup de Contacte va reconeixer al CNT com la autoritat governamental legítima. 

Arribats aquest punt el govern de Gadafi cada cop estava més tocat de mort.

La força rebel entra a una ciutat acabada de conquerir

La força rebel entra a una ciutat acabada de conquerir

A l'agost els rebels van prendre Zliten, al est de Trípoli, Zauiya i van llançar una ofensiva contra la capital. Al 21 d'aquell mes van entrar a Trípoli, i finalment dos dies després van aconseguir conquerir el palau presidencial i fortalesa del líder, però no hi van trobar a Gadafi ni a cap membres de la seva família.

Un mes més tard, al Setembre, la Interpol emet una notificació vermella després d’una ordre de detenció internacional contra el dictador emesa per la Cort Penal Internacional (CPI) per crims contra la humanitat. Aquell mateix mes el president de França, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre de Gran Bretanya, David Cameron, van visitar Líbia mentre que la ONU reconeixia el Consell Nacional de Transició com a govern de Líbia.

Cos inert de Muamar el Gadafi

Arribats aquest punt de la guerra, la revolta havia causat 25.000 morts, segons el president del CNT, Mustafá Abdeljalil. Però ja tant sols quedava un mes perquè el dictador moris. 

Finalment a l'octubre la ciutat de Bani Walid, al sud-est de Trípoli, va ser conquerida per les tropes rebels. I el 20 d'aquell mes Gadafi va ser assassinat en mans del poble de Líbia a la ciutat de Sirte.

Tot seguit podreu veure el video on es veu els últims moments de vida del dictador. Avisem que aquest document pot ferir sensibilitats: